Amb el bosc de cartró a l'esquena, de nou, m'he enfilat al tren de bon matí. Arenys-Ripoll, un llarg trajecte, un bonic viatge.
Catalunya estava impressionant aquest matí. Amb el cel serè i blau, el paisatge gebrat i brillant, ben ventat. Al tren he compartit viatge amb famílies esquiadores, ciclistes i un agrupament escolta que ens ha fet de banda sonora: Arrels, El boig de la ciutat, Pol petit,... passa el temps però segueixent sonant els mateixos acords a les guitarres dels caps d'agrupament. Em fan sentir a casa, tot i que jo mai vaig ser escolta.
Arribo d'hora a la biblioteca. Ja m'esperaven i m'esperava una sorpresa, un arenyenc! Si, un dels bibliotecaris de Ripoll és arenyenc i m'ha fet d'amfitrió. És d'agrair quan aterres a una biblioteca i et fan sentir com a casa, quan trobes un equip amb ganes de mostrar-te el seu espai i els tresors que guarden: Un fons de llibres antics que m'ha deixat amb les ganes de quedar-m'hi i buscar, fullejar, llegir, trobar...
I finalment ha arribat l'hora del Bosquim, la sala era plena, tot i això, gràcies a la complicitat dels pares, hem pogut mantenir un ambient d'atenció, de calma i de joc molt bonic. He gaudit, i crec que les famílies també!! M'agrada el meu bosc de cartró, mai no em falla!